Winnie & Cabezón y sus amigos

Sí senyor, aquest cap de setmana em tocava pringar. Es podria dir que ha estat per voluntat pròpia, però si dilluns has d'entregar un informe i encara el tens a mitges, diguem que et sents "emocionalment" obligat...
Divendres a la tarda. A qui collons se li ocorreria treballar un divendres a la tarda quan ja t'has convençut que estar s el cap de setmana putejat per tenir l'informe acabat per dilluns; una estupidesa, vaja. Així que em vaig passar mitja tarda de divendres fent una merescuda migdiada, i al vespre varem fer un remember when de "Sopa de Ganso" amb el Cabezón. Increíble l'escena del mirall, no té preu.
Dissabte al matí em vaig llevar relativament d'hora, cap all les 10 i mitja, però vaig pensar que ja que portava un cansament acumulat important de tota la setmana i que, igualment, em passaria la resta del cap de setmana pringant, tampoc no faira mal a ningú si em passava el matí al sof matant neurones amb la caixa tonta, així que no vaig fotre ni brot.
La tarda ja va ser una altra cosa, molt relaxada, però vaig fer feina, tot i que molt més lentament del que m'esperava ja que mentre anava comentant el munt de p gines de dades que em quedaven, anava trobant nous creuaments de dades possiblement interessants. Fer la vista grossa era molt temptador, però tenint en compte que creuar les dades sobre el grau d'esforç per a combinar l'horari escolar i laboral amb les dades sobre l'edat dels nens i collonades de l'estil podrien ser fets que canviéssin el món tal i com el coneixem, no m'hi vaig poder resistir i vaig afegir més feina a la que ja tenia.
I al vespre havia quedat amb el Cabezón per sortir de festa a Mataró...quina putada.Bé, li envio un missatge dient-li que sentint-ho molt, no sortiré per poder llevar-me d'hora l'endem i pringar com un cabrón. Al final em truca i m'intenta convèncer per a anar a fer una copa dient-me que em deixaria el cotxe per poder marxar abans, a una hora raonable. Em convenç: primera cagada.
Així que m'afaito, em dutxo i em preparo per sortir de casa. Em miro les butxaques i hi trobo un 200 euros; què hi feien a la butxaca tota la setmana no ho sé (i més tenint en compte el meu sou de merda...) A la fi decideixo deixar-ne 130 a casa i endurme'n 70: segona cagada.
Després de fer un parell de cubates r pids a un chiringo a la platja, decideixen anar ja al Privat, on havien de pasar tota la nit. Penso: "jo decideixo quan marxar, així que un últim cubata no em far mal" i els acompanyo. Ens equivoquem de local i en fotem en un garito ple de ties, però també molt pureta (definit com a "passa dels 30"), així que ventilem r pidament el cubata de les mans decidim marxar a buscar el tal Privat.
L'Enano diu que marxa. Merda, si em vull quedar una estona més, haig d'enganyar a dues persones per a que tornin amb mi i la resta tingui prou lloc al cotxe per poder tornar més tard. El Cabezón diu que li comencen a marxar les ganes de festa i aconsegueix enganyar la Campanilla per a que torni abans. De conya, encara puc decidir.
Finalment trobem el Privat, est buit però la música est força bé, és agradable. Hora i pico més tard el local es comença a omplir, la Campanilla comença a portar un bon torrat i jo i el Cabezón som medalla d'or en barra fixa.
La cosa es va animant, el capit Imen, "ojo avizor", controla el tema des del pòdium. S'ha deixat el llistó a casa, però això ja no és novetat.
Per la seva banda Fred Astaire es deicdeix a entrar a la pista i fa la pinta que arrassar . Finalment, desprès d'algun simulacre etílic de "los debates de La 2", Fred Astaire es converteix en l'amo de la pista. Quin panorama.
El Cabezón i jo continuem aguantant la barra i ens quedem pensant si, sent les hores que son, val la pensa estar-se de fotre'ns un aprell o tres de cubates més. L'atzar decidir . Moneda a l'aire, cara ens quedem, creu marxem. Surt cara. Penso, "a tomar pel cul", giro la moneda deixant-la cara enlaire i demano un cubata: tercera cagada. Desprès del cubata "de prova" veiem que la cosa va bé, així que tornem a demanar, deixem la barra ben fixada al terra i ens sumem a la festa.
Un parell d'hores més tard (crec) decidim tornara casa. Estic a menys de 100 metres de casa i em trobo el Sr. S i el convido a casa a fer un peta: quarta cagada. Fem el porro, xerrem una estona i finalment decidim plegar veles. El porro ha acabat de matar tot signe de vida vida al meu cervell, estic desfet. Em miro i veig que porto el pijama posat; buff, de puta mare, estic a casa meva i no hauré de passejar la fumada des de casa el Cabezón fins la meva, com acostuma a ser habitual.
Recullo una mica per sobre la taula del menjador abans d'anar a dormir. Miro per la finestra, ja és de dia, merda! Poso el despertador a les 09:30 i m'adormo cagant llets.
En definitiva, que m'he acabat llevant a les 14h, amb 60 euros menys a la butxaca, una mica de ressaca, i molta feina per davant.
I aquí estic, amb mal de cap, mal de panxa i intentant mantenir-me clar per no dir gilipollades al tant sumament important informe. Estic fins els collons, me'n vaig a fer un cafè i quan torni ja ser una altra...hora.
Diria que mai més, però seria com intentar follar-se un gat sense acabar esgarrapat.